Introducció

Introducció

Aquesta carpeta d'aprenentatge es tracta d'un recull de totes les experiències viscudes a l'aula d'educació física al grau d'educació primària. Aquestes estan acompanyades de diferents reflexions individuals que ajuden a enrriquir el contingut del treball. Paral·lelament, també trobem altres tasques, tant grupals com individuals, que evidencien el procés d'aprenentatge durant el curs.

Experiències prèvies

Descripció de la sessió

La primera sessió d'educació física s'ha iniciat a partir de la reflexió i la posada en comú de l'article “Educación física en el aula. Usos tópicos” de Daniel Rovira, en aquest es reflexen les experiències viscudes de l'autor com a estudiant d'educació física. L'article fa una crítica a les situacions que es donen en aquesta àrea de l'educació primària. Això ho mostra mitjançant un toc d'humor i ironia.

A l'aula s’ha debatit sobre aquells aspectes que el text comenta i si es segueixen donant aquestes situacions o no. En general, hem pogut observar que tots hem viscut experiències similars a les exposades per Rovira.

En segon lloc, també s'han exposat les idees del text "Alumnos amables" de Velázquez Callado.C. Aquest parla d'aspectes més social, així com, la separació per gèneres en l'esport o el valor de les accions amables com pot ser cedir el torn per por a ser jutjat, un sentiment que acompanya a molts infants durant el seu curs escolar i que també es dona a l'aula d'educació física sovint. En l'article es reflecteix la primordialitat del model del mestre en aquest aspecte i com aquest influeix en la conducta dels infants.

Per últim, s'ha treballat en base al video "La aventura del saber, la nueva educación física" de la plataforma de rtve, on es remarca que l'educació física és un àmbit essencial actualment degut al sedentarisme i l'index d'obesitat infantil actual. El reportatge extreu diverses metodologies innovadors pels docents, els quals posen l'accent en incorporar dinàmiques vivencials i significatives pels infants.

Reflexió curricular

En conjunt, els tres materials treballats donen un misstage clar: l'educació física tradicional ja no és una opció. Això és degut a diversos aspectes.

En primer lloc, pel perfil d'alumnat que trobem actualment a les aules i el perfil competencial de sortida que el curriculum demana d'aquests, és a dir, ja no es demana el mateix que es demanava abans d'una àrea com aquesta. L'educació física actual es basa en l'experimentació de totes les formes d'expressió possibles, no únicament físiques, però també es té en compte els valors que s'ensenyen així com la salut tant física com mental dels infants.

En segon lloc,es treballa activament la competència en consciència i expressió cultural on es busca la transició de l'activitat física com una dinàmica que crea comunitat i treballa aspectes claus de la cultura. Promou el pas cap a l’aprenentatge cooperatiu, que implica estructures i rols, responsabilitat compartida i interdependència positiva.

Darrerament, en tot el material analitzat s'emfatitza una nova visió centrada en metodologies actives i significatives, com el treball cooperatiu o els jocs que fomenten la inclusió i el benestar emocional, un element imprescindible que es veu reflectit en la competència en ciutadania i valors democràtics del currículum.

Valoració

Un cop treballat el vídeo La nueva Educación Física i els textos de Rovira i Velázquez, he pogut prendre consciència de com ha canviat l'educaicó física i com seguirà canviant. Això m'ha permés entendre l'assignatura des de una perspectiva diferent i trencar tots els esquemes establerts per les meves experiències amb aquesta.

El text de Daniel Rovira m'ha fet adonar-me de totes aquelles dinàmiques tradicionals que a dia d'avui segueixen vigents a moltes aules d'educació física, així com: dinàmiques repetitives, el joc competitiu com a base de l'assignatura o la manca de reflexió personal per part de l'alumnat. Per aquest motiu, el text m'acompanya a pensar en tots aquells canvis metodologics que ens hem d'exigir com a futurs docents per poder formar a infants autònom, cooperatius, amb un bon rendiment físic i mental i, sobretot, amb una bona relació amb l'activitat física.

D'altre banda, Velàzquez identifica un perfil d'alumne el qual és fàcilment traslladable a experiències en les que molts coincidim de l'educació física. Personalment, el concepte de "alumne amable" em sembla revelador, ja que mostra una realitat de molt infants els quals no participen per inseguretat creant així un espiral de frustració que és dificilment revertible i que té conseqüències greus en el desenvolupament de la personalitat dels infants, sobretot en l'autoestima.

En canvi, en el reportatge de rtve hem pogut veure metodologies que funcionen i que motiven a l'alumnat a viure l'educació física des d'un altre perspectiva.

Com a futura mestra, aquesta reflexió m’empeny a voler ser una docent que no perpetua tòpics, sinó que aposta per una Educació Física significativa, inclusiva i transformadora. No vull tenir “alumnes amables” que s’amaguin per por, sinó infants actius, implicats i amb veu pròpia.